Els Grups Pioners

Empreses


Nombroses empreses donen suport a la iniciativa de l'Economia del Bé Comú. Amb el Balanç del Bé Comú poden provar el model ja avui mateix. Les empreses que fan el Balanç del Bé Comú, són les denominades empreses pioneres.

Les empreses decideixen actualment de forma voluntària el aplicar tal balanç. Una demanda del moviment de l'Economia del Bé Comú és que aquesta eina sigui legalment vinculant i que cada empresa hagi de proporcionar aquest balanç de forma obligatòria.

El Balanç del Bé Comú és un instrument, el qual serà realitzat per la mateixa empresa. Els Consultors del Bé Comú poden acompanyar i donar suport a les empreses en la realització del Balanç del Bé Comú.

Així mateix el consultors contribueixen en el desenvolupament del Balanç del Bé Comú.

El Auditors del Bé Comú examinen externament el resultats del balanç de les empreses. A més es pretén crear un estàndard de certificació per auditors.

Tenim el projecte de la creació d'una Acadèmia del Bé Comú, per consultors i auditors.

Municipis del Bé Comú

Una estratègia de canvi des de baix


Formalment un municipi pot esdevenir Municipi del Bé Comú mitjançant una declaració del ple municipal en què declara el suport al procés general de l'Economia del Bé Comú i és compromet a realitzar almenys una de les 5 fites següents, per cadascuna de les quals rebrà una "llavor de dent de lleó" (el logo del moviment):
  1. Un municipi del bé comú realitza en el seu propi àmbit administratiu i econòmic el balanç del bé comú, el publica, i convida a municipis amics i veïns a fer el mateix. Més endavant el resultat obtingut del balanç del bé comú podria tenir conseqüències per les ajudes de la Unió Europea destinades als municipis i per a la compensació financera. Si un municipi fa molt en favor de la gent i de la naturalesa, ha de gaudir de certs avantatges fiscals, en comparació amb aquells municipis que fan menys esforços.
  2. Un municipi del bé comú convida els empresaris del lloc a realitzar el balanç del bé comú, dóna a conèixer públicament a les empreses pioneres del municipi, i fa visibles els seus serveis en favor del bé comú i dóna preferència a les empreses del bé comú en la compra i contractació pública. En algunes comunitats s'estan formant grups d'empreses que són acompanyades per consultors del bé comú per formar-se, realitzar juntes el balanç i informe del bé comú i finalment avaluar en el grup els resultats. Aquest procés podria ser recolzat i finançat pel municipi. Pot ser un procés integrat en altres processos ja existents, com el de l'Agenda Local 21 o processos de desenvolupament local.
  3. El desenvolupament participatiu d'un index del bé comú municipal un índex de qualitat de vida que està situat en un nivell intermedi entre el producte del bé comú (economia) i el balanç del bé comú (empresa). A través de procediments de participació ciutadana es podrien determinar els d'entre deu a vint factors de qualitat de vida més importants. Aquests podrien ser mesurats un cop l'any, en part a través d'enquestes que englobin totes les llars. A diferència del producte del bé comú, que hauria de ser uniforme, almenys a nivell de la Unió Europea, els índexs del bé comú poden ser diferents d'un municipi a un altre. L'objectiu no és que un municipi sigui "millor" que un altre, sinó que vulgui aconseguir millores en aquells factors de qualitat de vida que li importen. En funció d'això s'han de mesurar les mesures polítiques.
  4. Projecte de participació ciutadan per facilitar i promoure una convenció econòmica municipal. En aquesta les ciutadanes i ciutadans es fixen unes vint regles jurídiques que han de regir l'economia, en part a nivell municipal, però finalment a nivell regional, nacional ia nivell europeu.
    Aquestes es podrien trobar cada dos mesos, per exemple:
    a) per a conèixer i presentar l'estructura i organització
    b) per esbrinar les entre 10 i 20 qüestions.
    c) per a la investigació de l'aportació
    d) per a discussions més precises
    e) per a la decisió (sota el mètode del Consens sistèmic)
    f) per a la preparació i consulta dels passos següents (p. ex invitació a altres municipis, foment d'un convent nacional o europeu)
  5. Unir-se amb altres municipis en una regió del bé comú.
    Diversos municipis del bé comú poden reunir-se en la seva àrea geogràfica per formar regions del bé comú. D'aquesta manera, els municipis poden aprendre junts i col·laborar mútuament. Una regió del bé comú pot, en cooperació amb municipis del bé comú, convidar a l'autonomia corresponent a convertir-se en una autonomia del bé comú.
Tot i que la iniciativa de l'economia del bé comú és encara molt jove, ja hi ha un interès considerable per part de municipis a Àustria, Baviera, Tirol del Sud, Suïssa i Espanya. A Espanya ja tenim varis municipis del Bé Comú. El primer, Miranda de Azàn, a Salamanca.

Esperem que cada vegada hagin més candidats a municipi del bé comú i que es puguin anunciar aviat molts municipis del bé comú i a posar en pràctica un darrere l'altre els projectes en procés.

La idea s'està propagant com el vent.

Podeu llegir més sobre Municipis del Bé Comú en el següent enllaç:

https://municipiosdelbiencomun.wordpress.com/

Institucions d'ensenyament
(en construcció)